5. Som-hi!

-Som-hi doncs- ha dit na Rita entre decidida i neguitosa -Anem a veure el palau i a xerrar amb el Sultà.

I agafant la seva motxilla, que també havia aparegut per art de màgia, ha enfilat cap a la sortida.

En un tres i no res han arribat a les portes del palau. Era molt més gran del que s'havia imaginat na Rita. Unes portes enormes custodiaven l'entrada.

Amb una veu ben potent na Rita ha cridat:

_Ah el del palau!-Vull parlar amb el Sultà.

Només han sentint unes fortes rialles per resposta, i un “vés-te'n per on has vengut”.

Però na Rita no s'ha donat per vençuda. Ha tornat repetir el mateix que abans, i una altra vegada la mateixa resposta.

Una mica molesta ha girat cua i pensativa ha començat a voltar per la murada, tot cercant una forma d'entrar al palau i parlar amb el sultà.

I, seguint amb la mirada una de les pedretes que anava fent saltar amb el peu, ha descobert un rierol que semblava d'aigua. Na Rita espavilada, l'ha seguit, i el rastre l'ha duita just al peu de la murada, on per un forat,a la pedra, sellegat per un tap que semblava de banyera, anava amollant petites però continues gotes d'aigua.

-Ja ho tenc!, ja ho tenc!-Ha exclamat na Rita, rient i botant feliç.