8. L'endevinalla.

Na Hayda es va fixar que malgrat l'alegria del moment na Rita estava una mica trista.

-Què et passa?- li demanà- No estàs contenta?, ets l'heroïna del nostre poble.

-Sí Hayda, em sent molt feliç per com ha acabat tot, però hauria de tornar a casa, però no sé com.

-Tu ens has ajudat, ara ens toca a nosaltres. A la inscripció que ens deia que arribaries, em sembla que també hi ha escrit com pots tornar a

casa.

-Idò anem a veure-la -va contestar ja més alegre na Rita.

Amagada per la vegetació de l'oasi, una roca amb la silueta talment de na Rita, duia escrit.

De terres llunyanes vendrà

aquella que vos ajudarà.

I l'aigua vos tornarà.

-Hayda; aquí no posa res de com tornar, només l'anunci de la meva arribada, -va dir na Rita angoixada.

-Espera, mira la part del darrera- contestà na Hayda.

També hi havia una inscripció:

Si a casa vols tornar

a les muntanyes que caminen has de pujar.

-Això és una endevinalla?, què significa “les muntanyes que caminen”?, des de quan les muntanyes es mouen ? -demanava na Rita.

-No ho sé Rita, però segur que entre tots trobarem la forma que tornis a casa -intentava calmar-la na Hayda.

Repetint mentalment l'endevinalla, na Rita i na Hayda tornaren al poble. Encara seguia la festa, però na Rita no estava per molts de balls ni cançons.

S'assegué una mica apartada de la gent i començà a pensar amb la seva família i els seus amics. I si no els tornava a veure mai més?. On són les muntanyes que caminen?.