3. Una sorpresa


Després de dinar, descansar una mica i fer els deures, na Rita s'ha plantat davant el globus terraqui. El s'ha mirat per tots els costats, per sobre,per abaix, tot normal, Però quan ha posat el dit a sobre per fer-lo girar, ha sentit una immensa calor i una sed que li cremava la gola. Espantada ha retirat la mà del globus. Però al segon encuriosida s'ha apropat just al punt on tenia el dit i amb un poc de dificultat ha llegit: "Desert del Sàhara". Si, na Rita ja sabia que als deserts hi fa calor i no hi ha massa aigua, però ella no estava al desert, era al menjador de casa. I no s'ha pogut estar més, sense pensar-ho ni un segon ha tornat posar-hi el dit, una altra vegada aquella sensació intensa de calor i sed, i fiuuuuu! Tot ha començat a donar voltes i més voltes, l'habitació, els mobles i el seu cap, espantada ha tancat els ulls i dolçament s'ha dormit...

2.  El regal de reis

Avui és el primer dia de classes després de les vacances de Nadal, encara que na Rita tenia molta versa de tornar a començar, de seguida que ha vist els seus amics, s'ha oblidat de la son i s'ha posat a parlar amb ells de tot el que ha fet aquestes festes i sobretot dels regals dels Reis Mags.
En Pere, cridava: “a mi m'han duit una PSP”, na Maria deia; “a mi la pepa llop de les monster high.
I na Rita va dir baix; “a mi m'han duit un globus terraqui i un llibre”.
En Pere i na Maria la miraren estranyats. “Un què?” demanaven.
Na Rita es va posar un poc trista, perquè els Reis li havien duit un regal tan estrany i no una pepa o una PSP?.
El que no sabia, encara na Rita, era que aquell globus terraqui era molt, molt, molt especial...

1. Hola Rita!


Na Rita és una nina de set anys. Viu a Mallorca amb els seus pares, el seu germà, un ca i un moix.
Encara que només tengui set anys és molt espavilada, molt trapella i molt divertida.
És alta per la seva edat, té els cabells i els ulls foscos com la nit, i moltes pigues petitones per la cara.
Sempre duu els cabells recollits en una coa ben estirada amb un llaç vermell, però amb totes les aventures que li passen, al final del dia acaba ben despentinada, d'aquí el mot "Calabruix" perquè sembla que li ha passat una tempesta pel damunt.