Feia
tres dies que no s'aturava de ploure, tres dies que na Rita no podia
sortir a jugar a la plaça, i això ja era massa per a ella, sobretot
després de la gran aventura al desert del Sàhara.
Ja
no sabia que fer, a la televisió no feien cap programa interessant,
i ja havia acabat de llegir el conte que sa mare li havia regalat.
De tant en tant
s'acostava al globus terràqui i tornava a posar el dit sobre el
desert, però res de res, ho havia intentant amb altres països, però
igual, res de res. Tal vegada la seva mare tenia raó i el viatge al
desert, na Hayda, els nois, i la recuperació de l'aigua, tot ho
havia somiat.
Tanmateix no hi havia res
millor a fer, o sigui que es va acostar una altra vegada al globus,
però aquesta vegada va ser distint. Des d'un punt de l'esfera
semblava que sortia aigua, al principi va pensar si era que hi havia
goteres que caien damunt el globus, però no el cel-ras estava ben
sec.
S'hi apropà una mica més
i si efectivament de "la selva amazònica", va llegir,
brollava aigua. El cor de na Rita s'accelerà al mateix temps que hi
acostava el dit, i com la primera vegada tot va començar a girar i
girar, i dolçament na Rita es va adormir...
