9. Amics per a sempre.

Amb la mirada fixada a l'horitzó, na Rita seguia pensat en l'inscripció de la roca, i per molt que intentàs desxifrar l'endevinalla no se'n sortia, i aquell camell que no deixava de passar davant d'ella ja la posava nerviosa.

-És clar, el camell!!!!!- va cridar aixecant'-se d'un bot -el camell són les muntanyes que caminen.

I al dir-ho fins i tot li va semblar que l'animal li feia l'ullet.

De seguida anà a cercar a na Hayda i els altres nois, que encara feien festa amb el fill del sultà.

-Hayda, Saïd, Hassan, ja sé com tornar a casa, bé més o menys. I ara toca dir-vos adéu.

-Sabia que aconseguiries desxifrar l'inscripció Rita, i sí ha arribat el moment que tornis a casa – Va dir na Hayda.

-Per haver-nos ajudat i perquè sempre ens recordis, volem fer-te un petit regal -digué en Saïd mentre li donava una roca de forma estranya de color rosat -l'anomenam Rosa del Desert, i és el símbol de l'amistat.

-Mai vos oblidaré, moltes gràcies i perquè sempre recordeu aquesta aventura, aquí teniu el meu regal.

Es va desfer el llaç vermell que duia als cabells, en feu tres trossos i els donà un a cada un.

-Fins aviat amics -va dir na Rita dirigint-se cap al camell.

Com si l'animal l'estàs esperant, s'agenollà per facilitar la moltura de na Rita, s'aixecà amb delicadesa i va començar a caminar, a trotar i finalment arribà a un ràpid galop. El suau moviment va fer que a na Rita li vingués la son, i encara que volia gaudir del paisatge, els seus ulls es tancaren en un dolç somni.