8. L'endevinalla.
Na Hayda
es va fixar que malgrat l'alegria del moment na Rita estava una mica
trista.
-Què et
passa?- li demanà- No estàs contenta?, ets l'heroïna del nostre
poble.
-Sí
Hayda, em sent molt feliç per com ha acabat tot, però hauria de
tornar a casa, però no sé com.
-Tu ens
has ajudat, ara ens toca a nosaltres. A la inscripció que ens deia
que arribaries, em sembla que també hi ha escrit com pots tornar a
-Idò
anem a veure-la -va contestar ja més alegre na Rita.
Amagada
per la vegetació de l'oasi, una roca amb la silueta talment de na
Rita, duia escrit.
De
terres llunyanes vendrà
aquella
que vos ajudarà.
I
l'aigua vos tornarà.
-Hayda;
aquí no posa res de com tornar, només l'anunci de la meva arribada,
-va dir na Rita angoixada.
-Espera,
mira la part del darrera- contestà na Hayda.
També
hi havia una inscripció:
Si a
casa vols tornar
a les
muntanyes que caminen has de pujar.
-Això
és una endevinalla?, què significa “les muntanyes que caminen”?,
des de quan les muntanyes es mouen ? -demanava na Rita.
-No ho
sé Rita, però segur que entre tots trobarem la forma que tornis a
casa -intentava calmar-la na Hayda.
Repetint
mentalment l'endevinalla, na Rita i na Hayda tornaren al poble.
Encara seguia la festa, però na Rita no estava per molts de balls ni
cançons.
S'assegué
una mica apartada de la gent i començà a pensar amb la seva família
i els seus amics. I si no els tornava a veure mai més?. On són les
muntanyes que caminen?.
