6. Un gran descobriment

Al sentir els crits de na Rita, en Hassan, na Hayda i en Saïd, han anat de seguida al seu costat

-Què passa?, què has trobat?- Ha demanat en Saïd.

-Mirau aquí, -ha contestat na Rita, sense parar de saltar – -Estic segura que darrera aquest tap hi ha tota l'aigua que vos han robat.

-Quina troballa, Rita! -ha exclamat na Hayda, -Si és així només cal llevar-lo i tornarem a tenir aigua.

-I ja que el Sultà no ens vol rebre, el farem sortir, -ha dit, polissona na Rita.

-Necessitam un pal, una eina, per poder treure'l -ha proposat na Hayda mentre cercava no sabia el què pel terra.

-O això -ha dit na Rita traient de la seva motxilla un desembussador -No sé com ha arribat aquí, però he vist que la meva mare l'empra quan l'aigua de la pica no s'acaba d'anar.

Tal i com havia vist fer a la seva mare, l'ha enganxat sobre el tap i amb tota la seva força ha començat a estirar, de seguida s'hi han afegit els altres nois i bummmm!!!!, al sortir el tap ha començat a brollar aigua i més aigua.

I els quatre s'han posat a ballar i saltar d'alegria mentre l'aigua anava rajant.

L'enrenou però també ha fet que els guàrdies del palau acudissin a veure que passava, i darrera ells el que semblava el gran sultà i un noiet d'uns sis anys.

-Què passa aquí!-ha bramulat el sultà.

-Què l'aigua torna a l'oasi, on toca ser -ha contestat valenta na Rita.

- Això ja ho veurem -ha contestat el sultà- I qui ets tu?

5. Som-hi!

-Som-hi doncs- ha dit na Rita entre decidida i neguitosa -Anem a veure el palau i a xerrar amb el Sultà.

I agafant la seva motxilla, que també havia aparegut per art de màgia, ha enfilat cap a la sortida.

En un tres i no res han arribat a les portes del palau. Era molt més gran del que s'havia imaginat na Rita. Unes portes enormes custodiaven l'entrada.

Amb una veu ben potent na Rita ha cridat:

_Ah el del palau!-Vull parlar amb el Sultà.

Només han sentint unes fortes rialles per resposta, i un “vés-te'n per on has vengut”.

Però na Rita no s'ha donat per vençuda. Ha tornat repetir el mateix que abans, i una altra vegada la mateixa resposta.

Una mica molesta ha girat cua i pensativa ha començat a voltar per la murada, tot cercant una forma d'entrar al palau i parlar amb el sultà.

I, seguint amb la mirada una de les pedretes que anava fent saltar amb el peu, ha descobert un rierol que semblava d'aigua. Na Rita espavilada, l'ha seguit, i el rastre l'ha duita just al peu de la murada, on per un forat,a la pedra, sellegat per un tap que semblava de banyera, anava amollant petites però continues gotes d'aigua.

-Ja ho tenc!, ja ho tenc!-Ha exclamat na Rita, rient i botant feliç.

4. On sóc?

-Què ha passat?, on sóc?, s'ha demanat na Rita quan ha obert els ulls.
Tres cares somrients la miraven i la més jove li ha dit;
-Ets al desert del Sàhara, i t'he estàvem esperant.
Na Rita s'ha aixecat d'un bot; què, qui, com?. No entenia res.
-Tranquil·la, ha contestat el noi amb els ulls blaus, -ara de seguida t'ho explicam.
-Jo sóc na Hayda, ha continuat l'única noia del grup, -ell és en Hassan i ell en Saïd. Som Tuaregs, nòmades del desert, però encara que en un temps anàvem d'un lloc a un altre, des de fa uns anys ens hem establert en aquest indret, al costat d'un oasis.
-El que passa, ha continuat en Hassan, -és que el Sultà, té un fill molt consentit i per concedir-li tots els seus capricis, s'ha apoderat de tota l'aigua de l'oasi.
En Saïd ha afegit,
-Han construït un palau enorme, amb piscines impressionants, i és clar utilitzen tota l'aigua per a ells. I nosaltres la necessitam per les nostres pastures i  petits conreus que tenim.
-Ens has d'ajudar Rita, ha suplicat quasi plorat, na Hayda.
-I com?, ha demanat atabalada na Rita.
-Te'n sortiràs, tu ets l'elegida han dit els tres a la vegada.

3. Una sorpresa

Després de dinar, descansar una mica i fer els deures, na Rita s'ha plantat davant el globus terraqui. El s'ha mirat per tots els costats, per sobre,per abaix, tot normal, Però quan ha posat el dit a sobre per fer-lo girar, ha sentit una immensa calor i una sed que li cremava la gola. Espantada ha retirat la mà del globus. Però al segon encuriosida s'ha apropat just al punt on tenia el dit i amb un poc de dificultat ha llegit: "Desert del Sàhara". Si, na Rita ja sabia que als deserts hi fa calor i no hi ha massa aigua, però ella no estava al desert, era al menjador de casa. I no s'ha pogut estar més, sense pensar-ho ni un segon ha tornat posar-hi el dit, una altra vegada aquella sensació intensa de calor i sed, i fiuuuuu! Tot ha començat a donar voltes i més voltes, l'habitació, els mobles i el seu cap, espantada ha tancat els ulls i dolçament s'ha dormit...

2.  El regal de reis

Avui és el primer dia de classes després de les vacances de Nadal, encara que na Rita tenia molta versa de tornar a començar, de seguida que ha vist els seus amics, s'ha oblidat de la son i s'ha posat a parlar amb ells de tot el que ha fet aquestes festes i sobretot dels regals dels Reis Mags.

En Pere, cridava: “a mi m'han duit una PSP”, na Maria deia; “a mi la pepa llop de les monster high.

I na Rita va dir baix; “a mi m'han duit un globus terraqui i un llibre”.

En Pere i na Maria la miraren estranyats. “Un què?” demanaven.

Na Rita es va posar un poc trista, perquè els Reis li havien duit un regal tan estrany i no una pepa o una PSP?.

El que no sabia, encara na Rita, era que aquell globus terraqui era molt, molt, molt especial...

1. Hola Rita!

Na Rita és una nina de set anys. Viu a Mallorca amb els seus pares, el seu germà, un ca i un moix.
Encara que només tengui set anys és molt espavilada, molt trapella i molt divertida.
És alta per la seva edat, té els cabells i els ulls foscos com la nit, i moltes pigues petitones per la cara.

Sempre duu els cabells recollits en una coa ben estirada amb un llaç vermell, però amb totes les aventures que li passen, al final del dia acaba ben despentinada, d'aquí el mot "Calabruix" perquè sembla que li ha passat una tempesta pel damunt.