2. A la selva Amazònica

-Alerta Rita!, mou-te!
Entre el crid i el renou ensordidor que no identificava, na Rita va pegar un bot, quedant plantada davant uns enormes ulls brillants que l'encegaven.
-Aparta!-va sentir m
entre notava que algú l'estirava de la màniga.
-Ha anat de poc Rita- li explicava una veu mentre l'ajudava a aixecar-se.
Una altra vegada, estava ben desconcertada, on havia arribat ara?
Entre la fosca i la pluja que queia, no aconseguia distingir la cara de qui li parlava. De sobte es va encendre una llum i va poder destriar una noia que li somreia.
-Supòs que ara em diràs que em coneixes i que m'esperaves -va dir na Rita.
-Així és, necessitam urgentment el teu ajud -va contestar la noia.
-M'ho suposava, però abans m'hauràs de dir on he arribat?. -Contestà na Rita.
La noia la va agafar de la mà i mentre la guiava per un caminoi, enfangat i llenegós l'anà posant al corrent.
Li va contar que ella es deia Julianna, que vivia amb els seus pares a un poblat a la vora del riu Amazones, vivien bé, sense luxes, però gaudint de la natura. Però des de feia uns mesos havien arribat a la selva uns homes molt malcarats i unes enormes màquines que ho destruïen tot al seu pas. Havien intentat de totes les maneres possibles acabar amb aquella destrucció que feia desaparèixer la selva Amazònica molt ràpidament, però sense cap resultat. S'estaven quedant sense arbres, sense plantes, els hi estaven prenent la vida.
-El vell sacerdot va veure en somnis que la única persona per aturar tot això era na Rita de Mallorca, per això t'estàvem esperant amb tanta ànsia. -Va concloure na Julianna.
Na Rita, només va riure i bufar al mateix temps, una nova aventura però, se'n sortiria aquesta vegada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada