Després
d'un somni reparador i un bon berenar, na Julianna va mostrar a na
Rita com dia rera dia els homes de les grans màquines anaven
destruint la Selva Amazònica. Na Rita va quedar espantada, milers
d'arbrers pel terra mostraven un paisatge desolador, on s'imaginava
que tot era verd, ara només hi havia terra i buidor.
-Això
fa por- es va lamentar na Rita.-Si
ho haguessis
vist abans que arribassin aquests senyors, haguessis
quedat meravellada, tot verd, arbres, plantes i flors, ocells que
cantaven, fins i tot podies veure qualque moneia saltant d'arbre en
arbre.-Li explicà na Julianna.
-
Hi va haver un temps que la selva estava protegida però ha durat
poc temps. Pel que hem pogut saber-continuà na Julianna- Aquests
senyors volen construir un gran complex turístic, perquè vengui
molta gent a visitar-nos, que serà bo per aquesta terra, però
tenim clar que si és destruint tot això, així no!.Mentre
la seva nova amiga parlava, na Rita s'imaginava el que na Julianna
li anava explicant, es podia imaginar la selva plena de turistes,
com Mallorca a l'estiu, i no li agradava massa la idea.-Això
ho hem de salvar, no podem permetre que es destrueixi un paratge tan
espectacular. Deixa'm pensar- va concloure na Rita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada