El
deliciós suc de coco que li havia preparat la mare de na Julianna,
va ser la inspiració per na Rita idear un gran pla.
-Julianna,
ja sé què podem fer, al manco per guanyar temps, i poder aturar
aquesta destrucció sense sentit- explicà na Rita.
-Mira
ho vaig veure en un còmic, és veritat que no tenim ni la poció
màgica, ni la màgia del druida, però sí la força de la gent del
poble, que creu que això es pot salvar i que s'ha de salvar.
-Què
has pensat?-demanà intrigada na Julianna.
-Sobre
la marxa t'ho explicaré, reuneix aquesta nit a tots els habitants
del poblat i que duguin moltes cordes -digué na Rita.
Impacients,
els homes, dones i també nins del poblat es dirigiren a posta de sol
a l'entrada de la cabana de na Rita, esperant que havia preparat
aquella noia tan espavilada.
Una
mica cohibida, na Rita agafà forces amb la seva veu més potent
digué:
-Avui,
quan ja sigui nit tancada, anirem a tornar a plantar els arbres que
han tirat al terra. -Explicà na Rita a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada