Al
principi la proposta de na Rita no va causar gran entusiasme, era
molt laboriós, complicat i feixuc tornar a plantar els arbres, molts
d'ells eren enormes, necessitarien molta força i temps, i amb una
nit no seria suficient.
Però
l'alegria de na Julianna per la idea de la seva amiga i el discurs de
superació que els va fer el vell sacerdot els va animar, i sense
perdre més temps es posaren a la feina.
Amb
les cordes que havien preparat, i la força de les mules i els
cavalls que estiraven sense mostrar cansament, aquella nit aixecaren
molts més arbres dels que havien pogut imaginar. Tot allò els va
animar, tal vegada la seva estimada selva no desapareixeria.
L'endemà
quan els homes de les grans màquines arribaren a la feina, quedaren
bocabadats, què havia passat?, on eren els arbres que havien talat?,
haurien de tornar a començar?
Na
Rita i na Julianna, amagades, se'ls miraven divertides, fins que un
d'ells va tornar engegar la maquinària i amb una fúria
incontrolable va fer caure al terra dos arbres seguits.
Na
Julianna no podia aguantar les llàgrimes.
-Va,
no et desanimis, avui vespre els tornarem a posar al seu lloc.
-Intentà consolar-la na Rita, encara que en el fons sabia que només
era una solució momentània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada