Durant tres nits, aixecaren els arbres que al matí anaven arrabassant els constructors. La gent del poblat es començava a cansar, les màquines eren més potents i ràpides que ells, per dos arbres arrancats només podien aixecar-ne un, i encara que fos menys que res, la falta de son, i el desanim s'anava apoderant d'ells.
Mentre na Rita i na Julianna no havien aturat cercant altres solucions, havien intentat xerrar amb el qui manava les obres, però res, amb les autoritats locals, però aquestes estaven més a favor de la construcció del complex turístic que la conservació de la Selva.
I el temps s'anava esgotant, igual que les forces de tots els que participaven cada vespre a tornar aixecar els arbres. A més els constructors havien doblat les mesures de seguretat i cada vegada era més difícil acostar-se a les obres.
Però així i tot, ni na Julianna ni na Rita es volien donar per vençudes, estaven decidides a moure cel i terra per salvar la seva selva.
De sobte un cop de vent va fer arribar als peus de les nines un full de diari, amb un gran i esperançador titular; “Voluntaris d'arreu del món aturen la matança de les foques a Alaska”.
Ja ho tenia!, el món havia de saber que passava a la Selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada