Una
altra vegada les noies es varen animar, la idea de fer saber al món
el que passava a la Selva Amazònica els va fer recobrar la força i
la il·lusió. A més ja havia funcionat una vegada, per què no
havia de funcionar ara?
Aquella tarda, mentre la gent es preparava per una altra nit de lluita, na Rita i na Julianna, aferrades a la pantalla de l'ordinador començaren a enviar missatges a tots els diaris, televisions i ràdios d'arreu del món.
El pare de na Julianna ho va penjar al seu mur del facebook, i en pocs minuts molta gent ja compartia el seu estat.
Tal com esperaven les nines la gent va començar a reaccionar. Els correus arribaven de tres en tres demanant més informació, fins i tot ja s'havia format un grup “Salvem la Selva Amazònica una altra vegada”.
-Això funciona! - S'alegrava na Rita, només calia que fes efecte, que aturàs aquella destrucció.
Aquella nit, ni na Rita ni na Julianna pogueren anar a plantar arbres, havien d'organitzar l'agenda de demà. Molts de mitjans ja s'havien interessat a cobrir la notícia i entrevistar-les.
Però
com en tot, una de bona i una de dolenta. Els crits de Joao, el germà
de na Julianna les trasbalsà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada